Són molts els fòrums de discussió en els entorns tecnològics que parlen sobre l'etimologia d'aquest terme. Un dels raonaments de més pes indica que prové de la paraula "Immoble" i "Automàtica" (que no "Informàtica").

Aquesta disciplina referent als processos d'automatització s'aplica comunament als edificis per a administrar-los o pel "management" global. Segons diversos autors, "la intel·ligència d'un edifici comença quan, una vegada automatitzat, se'l dota d'un sistema amb aplicacions que gestionen l'automatització proporcionant serveis més avançats."

Una altra definició amb més profunditat sobre aquest concepte afirma que "l'edifici intel·ligent és aquell que incorpora uns sistemes d'informació en tot l'edifici, oferint uns serveis avançats d'activitat i de telecomunicacions, amb control automatitzat, monitoritizat, gestió i manteniment dels distints subsistemes o serveis de l'edifici, de forma òptima i integrada, local i remotament, dissenyats amb suficient flexibilitat com per a que sigui senzill i econòmicament rentable la implantació de futurs sistemes..."

Per a il·lustrar aquests conceptes en un escenari real com pot ser un edifici d'oficines, la inmòtica hauria de contemplar dos sistemes interrelacionats:

• L'administració del propi edifici: sistemes de gestió i control propis com són el control ambiental, d'enllumenat, climatització, control energètic, de seguretat i alarmes d'incendi i intrusos, de control d'accés al personal o visitant, dels ascensors o de motors de servei (bombes d'aigua, extractors,...).
• L'administració de les oficines: en aquest cas s'inclouen els elements necessaris per a una adequada possibilitat d'intercomunicació i que a més percebi els avantatges de l'automatització tant en el seu propi escriptori com a la sala de reunions o devora la màquina de cafè.

En qualsevol cas aquest escenari pot canviar substancialment des del punt de vista d'ús: en el cas d'un edifici per a un hotel, la prospecció inmòtica es planteja de forma diferent a la d'unes oficines: els usuaris d'un escenari de treball no es comporten de la mateixa forma ni esperen trobar els mateixos serveis que quan es tracta de reproduir o replicar les condicions d'un entorn d'una llar temporal.

Per aquest motiu són cada dia més els arquitectes i enginyers que se sumen a l'estudi i desenvolupament de noves iniciatives en aquesta disciplina, posat que ostenta una posició de pes en el "disseny" de l'edifici i ha de ser considerat a l'hora de reduir les distàncies entre l'avantguarda futurista i els edificis "útils".